L’origen del Nadal

El Nadal és una festivitat coneguda i celebrada per la gran majoria de la gent, tot i així, en molts casos s’ha tret de context i ha perdut el seu significat original. Però, quin és l’origen del Nadal?

El cristianisme és la base d’aquesta celebració actualment relacionada amb la família i passar temps amb les persones que estimem. El Nadal és la festivitat del naixement de Jesús, el dia 25 de desembre, i amb aquest, l’inici del calendari gregorià (o més senzill, el que està instaurat actualment en països com el nostre). És la festa cristiana més important, seguida per la Pasqua.

De les esglésies cristianes, la Catòlica, la Protestant i algunes de les Ortodoxes autocèfales (per exemple la grega, búlgara i la romanesa), el celebren el dia 25 de desembre. Altres Esglésies Ortodoxes autocèfales, però, el celebren el 7 de gener ja que no van acceptar el calendari gregorià que va reformar el calendari julià de l’època romana (algunes d’elles són la de Constantinoble i la russa).

Origen religiós del Nadal (naixement de Jesús)

És important mencionar que encara que el dia que se celebra el Nadal és el 25 de desembre, commemorant el naixement de Jesús de Natzaret, realment no es coneix amb exactitud la data d’aquest fet. Se sap que va ser durant l’època (entre l’any 2 i l’any 7 aC) però les teories sobre el moment exacte varien. Hi ha experts que situen el naixement del “fill de Déu” a l’abril o el maig, altres l’agost i altres al setembre.

Però… sorpresa! Les primeres “celebracions” del Nadal que han conduït a com el coneixem avui en dia són paganes. Se sap que el primer cop que es va celebrar un 25 de desembre va ser quatre segles després del naixement de Jesús. La festivitat, però, van ser en torn a la figura de Saturn que els romans havien implantat durant aquella època. Posteriorment, a mitjans del segle IV, el Papa Juli I va establir la data del 25 de desembre per a la celebració cristiana. De fet, l’església catòlica va instaurar aquest dia com la naixement de Jesucrist per ocupar el dia d’aquestes festes paganes i així assegurar l’hegemonia de la religió.

Saturnàlies, festes paganes originals

Encara que el Nadal tingui aquest origen religiós pagà/cristià (la missa del gall originalment n’és l’element central), actualment aquesta tradició s’ha estès per tot el món i se celebra en països no cristians com el Japó o la Xina. A més, el Nadal ha perdut en gran mesura aquesta connotació religiosa i s’ha canviat per una visió profundament comercial i associat a símbols coneguts arreu, alguns d’ells d’origen religiós (els Reis d’Orient, el pessebre…) i altres purament comercials (com l’arbre de Nadal), però el més popular de tots i el centre de la festa són els regals.

L'esperit de Nadal

Ara que comença el Nadal, hem sortit al carrer per conèixer la importància que té el Nadal per a les persones i a més, per saber quines tradicions i celebracions fan durant aquest període festiu.

Les tradicions nadalenques a Catalunya

Com es celebra el Nadal a Catalunya?

Santa Llúcia

El 13 de desembre es celebra Santa Llúcia, fira que serveix com a preludi de les festes de Nadal. Per celebrar-ho, s'organitzen fires arreu de Catalunya on es venen caganers, figures del pessebre i ornamentació nadalenca. Aquesta fira s'estén fins el 34 de desembre, per tant, fins la vetlla de Nadal.

El Tió

Per Santa Llúcia s'escull un tronc decorat cara, potes i barretina, s'abriga i s'alimenta fins el dia 24 de desembre. A la nit d'aquest dia, la família es reuneix, tapen el tió amb una manta, i la mainada envolta el tió mentre li donen cops amb bastons i canten una cançó perquè el tió cagui els regals que estan ocults sota la manta. Després, s'aixeca la manta i s'agafen els regals.



Dia de Nadal

Es celebra el 25 de desembre. És tradició fer un dinar familiar, amb carn d'olla, pollastre farcit, turrons i cava. Posteriorment, es fa una sobretaula on la mainada recita nadala a sobre de les cadires.

Els Pastorets, el pessebre i el pessebre vivent

El pessebre consisteix en representar el naixement de Jesús a través de figuretes que es col·loquen al menjador de les cases. La figura més representativa del pessebre és el caganer, que s'acostuma a col·locar amagat en una arbust. Els pessebres vivents s'acostumen a celebrar als pobles i consisteix en recrear el naixement de Jesús amb persones com a figures.

Sants Innocents

Aquesta festa es celebra el dia 28 de desembre i es basa en fer bromes innocents i penjar diaris retallats. La premsa aprofita per difondre noticies falses per fer broma.



Cap d'any

Es celebra el 31 de desembre per acomiadar l'any vell i rebre el vinent. A Catalunya, es menja dotze raïms, seguint les campanades que es toquen a partir de les dotze en punt.

Cavalcada i dia de Reis

El 5 de gener hi ha la cavalcada del Reis. Mentre passen, els nens es reuneixen els carrers amb un fanalet i esperen que els Reis els hi tirin caramels que guarden a les butxaques o dins el fanalet. El dia 6 de gener, és el dia de Reis. Els nens, ansiosos, es desperten d'hora per obrir els regals que els han deixat els Reis.

El menjar de Nadal

El menjar de nadal

Avui en dia la diversitat d'aliments i plats que es preparen per nadal són molts, però el que està clar és que a més dels regals i la bona companyia, el menjar és clau per tenir unes bones festes.

La sopa de galets és segurament el plat més tradicional i obligatori a les cases pel dia 25 de desembre.

Per aprendre a fer una sopa de galtes cliqui aquí:

Seguidament, és tradició acompanyar-ho amb plats com la carn d'olla, el pollastre farcit o un rostit d'ànec.

Per aprendre a fer una bona carn d’olla cliqui aquí

La tradició també diu que el següent dia, el dia de Sant Esteve, és habitual menjar canelons fets amb les sobres de la carn d'olla i del pollastre farcit del dia anterior.

Els postres

De postres també hi ha menjars típics per nadal: els torrons de sabors cada vegada més variats o les neules en són dos clars exemples.

Sigui com sigui, hi ha una gran abundància de menjar lligat a la festivitat de Nadal